Per a bé, per a mal i amb totes les conseqüències.
La literatura, el cine, la música i els llibres d’història han silenciat durant massa temps a tota classe de persona que se n’eixia un poc d’allò considerat… «normal». I per això, Lluís Mosquera va créixer pràcticament sense referents. Havent-se’n adonat del problema, s’ha proposat que això no els passe a les generacions que venen. I ara… el referent és ell. O això diu.