Monòleg amb tocs de màgia.
Estos anys en la màgia han generat alguna que altra anècdota divertida que contar: la televisió, els escenaris… Rubén ens les contarà. I entre acudit i acudit, un toc de màgia perquè… doncs perquè sí. Perquè és el que el xic fa.
Rubén Aparisi deconstrueix la imatge típica del mag, es desmarca de la tendència a situar-se per damunt de l’espectador pel fet de saber alguna cosa que aquest no sap (el truc) i renuncia a l’altivesa.
S’abaixa els pantalons davant el seu públic (en alguns espectacles, no sols en sentit figurat) i es mostra sincer, pròxim i humil.